MNAC amb Martí Gironell

La xerrada de Martí Gironell a la nostra seu sobre la seva obra Strappo només va ser el primer plat. El dissabte 24 de febrer vam poder gaudir amb Gironell del Museu Nacional d’Art de Catalunya i la seva col·lecció d’Art Romànic.

L’espoli d’Art Romànic a Catalunya va estar molt present durant principis del segle XX. L’actuació de personatges com Joaquim Folch i Torres va ser crucial per salvar el que quedava de la pintura mural romànica. Entre els anys 1919 i 1923 les pintures es van arrencar del seu suport original amb la tècnica de l’strappo i es van traslladar a Barcelona, on van ser exposades al MNAC.

Avui en dia podem gaudir del que queda d’aquesta fantàstica col·lecció, encara que tenim molt present que: «Has de muntar al seu voltant una infraestructura que mantingui l’obra en el seu context», deia Gironell tot convençut de la necessitat de preservar aquest patrimoni. La col·lecció es troba dins un laberint d’obres pictòriques. Es nota que no estem dins les esglésies romàniques però, encara així, s’aconsegueix una sensació on l’art és el centre de tot. L’absis de Sant Pere de la Seu d’Urgell i les absioles laterals de Sant Quirze de Pedret ens aboquen a una altra època. Mentrestant, Gironell ens llegeix alguns paràgrafs de la seva novel·la Strappo en relació amb el que estem veient.

Poder veure aquesta col·lecció és un miracle. Si avui en podem gaudir d’ella és gràcies a algunes persones que es van preocupar per conservar aquest patrimoni i a la tècnica que es va utilitzar per arrencar amb cura les pintures del seu lloc d’origen. El museu ens ofereix un vídeo on surten imatges de com s’utilitzava aquesta tècnica fent el menys mal possible a l’obra. «La tècnica d’strappo permet treure partit dels recursos que t’ofereix la natura, d’aquesta manera eren respectuosos amb la pintura», ens explica Gironell amb l’elegància que el caracteritza. Però l’Art Romànic no només són pintures, també trobem figures de fusta, com les Mares de Déu i el Davallament de Santa Martina de Taüll. Gironell ens explica que aquestes figures «adquirien la idea d’espectacle explicant al poble el que havia passat. Volen oferir aquest missatge del poder de les imatges». Ja ho deia Umberto Eco, que la millor manera per entendre la realitat és a través de la ficció.

Els alumnes van tenir l’oportunitat d’escoltar a Gironell i debatre amb ell sobre la sensació que ens dóna veure les obres d’art romàniques fora del seu context. «S’ha de tindre en consideració la feina que han fet algunes persones per mantenir viu el nostre patrimoni artístic», ens explica Gironell prou convençut. Potser els museus no són el lloc més indicat però si són una via important per a la conservació d’aquests tipus d’obres d’art. Sens dubte, a partir d’ara ja no veurem l’Art Romànic de la mateixa manera.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: