De Turkmenistan a Uzbekistan amb Carles Buenacasa

«I no us vaig explicar ni la meitat del que vaig veure», aquestes van ser les últimes paraules de l’aventurer Marco Polo abans de morir el 1324. Pocs el van creure però ell sempre va mantenir la seva paraula. Les mítiques caravanes de la Ruta de la Seda transitaven entre Chang’an i Constantinoble des de principis del segle I dC. Aquests escenaris exòtics, amb les seves cúpules de color turquesa i les olors de les espècies que van impregnar les regions de les antigues civilitzacions de Turkmenistan i Uzbekistan, fan que puguem qualificar aquesta regió com l’encís d’Àsia. Qui no coneix les campanyes d’Alexandre el Gran a l’Àsia Central o el gran guerrer Tamerlà, de la ciutat de Samarcanda? Una basta regió que engloba tot l’esplendor d’un territori encara per descobrir i que visitarem del 19 d’agost a l’1 de setembre de 2018.

turkmenistan fuego
El crater que mai s’apaga de Darvaza, Turkmenistan

Per conèixer la importància que tenen Turkmenistan i Uzbekistan vam parlar amb el professor Carles Buenacasa, Doctor en Història Antiga a la Universitat de Barcelona i el professor acompanyant en aquesta nova aventura. Ens explica que aquests destins «són quasi els confins del món i això sempre té un component d’exotisme, diferenciació i originalitat. Ja al segle IV aC, si no abans, es van integrar en el nostre món, en la nostra civilització, on encara avui es poden veure aquestes connexions. Es tracta de dos destins complementaris, culturalment diferents, ja que tot i que ètnicament són ètnies turques no formen part de la mateixa civilització; però en essència són civilitzacions que tenen punts en comú».

Tot gran viatge té la seva història, que és el que connecta aquests dos destins. «Són viatges que sempre valorem a Arqueonet perquè donen a conèixer algun patrimoni antic amb la seva part d’originalitat. Alexandre el Gran va passar per allà, on va deixar ciutats que encara avui són visibles; i la mateixa Ruta de la Seda, on les caravanes d’aventurers feien molts kilòmetres per portar un producte tan valorat com la seda, es converteix en el fil que lliga aquest viatge», ens explica Buenacasa. No podem parlar de Turkmenistan i Uzbekistan a la lleugera, «són països contemporanis, que antigament pertanyien a la regió de la Sogdiana, on la capital era Samarcanda. Per parlar de Turkmenistan hem d’anar 3.000 anys enrere amb la fundació de la ciutat de Nisa, la qual es pot connectar amb el neolític i el descobriment de l’agricultura, que va aportar jerarquia social i el concepte de poder polític. Dos països que han evolucionat històricament a estats o mini estats amb una aristocràcia guerrera-sacerdotal que acaba per integrar-se a l’Imperi Persa. A partir d’aquí comença el discurs de l’Iran, des del segle VI aC fins a pràcticament avui».

mezquita kalyan uzbekistan
Mesquita de Kalyan, Bukhara, Uzbekistan

Sens dubte es tracta de dos països molt grans on és imprescindible seleccionar el què es vol visitar. «Uzbekistan és una ruta més clàssica però Turkmenistan és un país massa gran, on la idea era integrar la història de la Ruta de la Seda amb el discurs de la història antiga en aquells jaciments que ens donessin joc. Per exemple, la ciutat de Merv va ser fundada per Alexandre el Gran i va prosperar gràcies al comerç d’aquesta ruta. Cal tenir en compte que la ruta comercial ja tenia una estructura definida, per això era necessari seguir els camins secundaris de la mateixa que passaven per Turkmenistan».

merv
Ruïnes de la fortalesa KizKala, que formava part de la ciutat-oasis de Merv, Turkmenistan

La importància dels nostres viatges radiquen en l’originalitat des d’un punt de vista històric. Buenacasa encara és més clar quan diu que «els que han viatjat amb nosaltres saben que prioritzem la història però sempre tractem d’integrar itineraris que no formen part de les visites tradicionals. És una manera d’oferir un punt més del que s’ofereix en termes més generals». Però en aquest tipus de viatges és important comptar amb algú que li doni context a allò que veiem, per això creix la importància de la figura del professor acompanyant. «Quan faig aquests viatges el component humà és molt important. M’agrada viatjar amb gent i poder estar amb el grup i no dir que sóc el profe i que vaig a fer la meva feina sense fer cas de la gent. Sóc conscient que en el fons és una feina però intento que no només sigui això. M’agrada que la gent torni del viatge pensant que s’ho han passat bé i han gaudit de tot plegat. La idea és no veure només monuments, sinó que tingui una mica de lligams més personals».

Visitar llocs tan remots i desconeguts com Turkmenistan o Uzbekistan pot atreure però encara més si t’acompanya una persona, com en Carles Buenacasa, que li dóna un alt valor afegit.

IMG-20170807-WA0002
Carles Buenacasa amb un grup de viatgers a Geòrgia
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: