La regió italiana de la Toscana amaga un patrimoni artístic, històric i cultural molt important. Es va convertir en el bressol de la primera civilització d’Itàlia, els Etruscs. En un primer article vam conèixer els orígens d’aquesta civilització de l’antiguitat però ara volem fer un pas endavant. El Dr. Carles Buenacasa ens presenta un llistat amb els deu imprescindibles d’una visita a Etrúria.
Si vols gaudir del misteri dels etruscs, les seves necròpolis laberíntiques, l’arquitectura de les seves tombes, l’art dels seus frescos i uns paisatges sublims, vine amb nosaltres a desvetllar l’enigma dels etruscs amb el Dr. Carles Buenacasa del 23 de juny a l’1 de juliol. Un viatge que ens permetrà conèixer els misteris que envolten aquesta civilització.
1. Desvetllar el “misteri” dels etruscs. Els etruscs van ser la primera civilització que va construir ciutats a l’Europa occidental durant el segle VII aC i sense la seva influència no es pot entendre Roma. No obstant això, la seva cultura és tot un misteri. Encara es debat des del seu origen fins al llenguatge que parlaven. Una enigma encara per resoldre que espera la teva visita.
2. Desxifrar els secrets que amaguen les seves pintures funeràries. La major part de les pintures funeràries que ens han arribat són frescos murals de tombes. Podem trobar des de pintures relacionades amb la mort fins aquelles on es reflecteix la vida eterna. Presenten una clara influència grega, sobretot per l’evolució que han tingut però encara queden moltes incògnites. Quin creus que és el seu origen?
3. Aprendre a imitar l’enigmàtic “somriure etrusc”. El somriure que ofereixen les figures d’alguns sarcòfags etruscs representen una imatge commovedora que connecta profundament amb la nostra sensibilitat. T’atreveixes a imitar aquest somriure?
4. Admirar la bellesa arquitectònica de les seves elaborades tombes. La pedra, tot i que era de mala qualitat, es va convertir en el material bàsic de construcció, i les columnes al seu interior sostenien l’estructura. Simbolitzant la nova casa eterna, trobem tombes de totes les dimensions i formes.
5. Perdre’s pels estrets carrerons de les seves intricades necròpolis. La forma de les necròpolis conviden a perdre la noció del temps. Visitar les necròpolis de Cerveteri i Tarquínia són un exercici d’orientació que ens transporta al passat. Semblen petites ciutats de l’antiguitat.
6. Descobrir que sota els fonaments de les seves ciutats modernes es van excavar laberints que farien enveja al mateix Minotaure. S’han trobat misteriosos laberints soterranis en algunes ciutats etrusques com Orvieto. Els corredors estan interconnectats formant una xarxa de túnels amb més de 2500 anys d’antiguitat. Al seu interior s’ha pogut constatar les tècniques de construcció com les eines que s’utilitzaven. Tot un món per explorar!
7. Apreciar la bellesa estètica dels sarcòfags i urnes cineràries dels etruscs. Els sarcòfags són l’exemple més clar de l’art etrusc. La bellesa de les figures reflecteix la serenitat davant la mort, clara influència hel·lenística. De forma rectangular i amb postura reclinada, sembla que les figures dels sarcòfags estiguin gaudint de l’espectacle que es mostra a les pintures.
8. Conèixer la història antiga i medieval d’unes ciutats tan antigues com Europa mateixa. No es coneix amb certesa la identitat de totes les ciutats etrusques, però s’ha pogut especular sobre elles. Llocs com Volterra, Lucca o Orvieto s’han convertit en un reclam turístic pel seu passat com fundacions etrusques però també són llocs amb una història molt més extensa del que sembla.
9. Aprendre a distingir entre una copa de plata envellida i una altra de “bucchero nero”. Es tracta d’un tipus de ceràmica negra típica de la civilització etrusca de principis del segle VII aC. El mètode de cocció feia que la ceràmica es tornés fosca. Una tècnica molt similar a la utilitzada pels artesans grecs.
10. Gaudir d’uns paisatges encisadors, d’uns vins celebrats en tot el món i d’una cuina extraordinària. Si hi ha una regió d’Itàlia que sigui capaç de tornar-nos bojos, aquesta és la Toscana. Suaus turons, vinyes que es perden més enllà de la vista, petits pobles perduts i un menjar exquisit. Un paradís.
Blog Arqueonet 
Deixa un comentari