La ciutat perduda de Merv

La ciutat de Merv ha estat considerada com una de les grans ciutats de la història, essent un enclavament cabdal en la coneguda Ruta de la Seda entre Àsia i Europa. No obstant això, seria més correcte parlar d’una sèrie de reconstruccions i de construccions de diferents ciutats al llarg del temps en la mateixa zona de l’actual Turkmenistan, que no pas d’una ciutat única durant els més de 2000 anys d’història que va estar ocupada. Aquesta visita formara part de l’itinerari del Viatge d’Autor que tenim programat a Turkmenistan-Uzbekistan del 19 d’agost a l’1 de setembre amb el Dr. Carles Buenacasa.

Tot i que s’han trobat restes d’assentaments que daten del 3000 aC, la primera ciutat com a tal va ser fundada al segle VI aC per part de Cir el Gran, rei de l’imperi Aquemènida. Aquesta ciutat, que tenia el nucli en la ciutadella d’Erk Kal, va ser conquerida per Alexandre el Gran l’any 328 aC, tot i que hi ha historiadors que diuen que ell no la va trepitjar mai. Després de la mort d’Alexandre, la ciutat va ser atacada per tribus nòmades de l’Àsia Central fins que Antíoc I Sòter, rei selèucida, la va ocupar, va construir una fortalesa i la va nomenar com a Antioquia Margiana. Els selèucides van ocupar la ciutat des de la seva conquesta al segle III aC fins a l’assassinat de l’últim rei sassànida, Yezdegerd III. Durant aquest espai de temps, la ciutat va esdevenir un centre de diversitat ètnica, cultural i religiosa, de la mateixa manera que una base administrativa, militar i comercial.

fortaleza merv
La petita fortalesa de Kyz Kala presideix la ciutat

Amb la mort del rei, la ciutat es va rendir als àrabs, els quals van utilitzar aquest punt estratègic per expandir-se i el van convertir en un centre per l’estudi de la història i la literatura. La seva importància va ser tal que era considerada com la segona ciutat de l’Islam, només superada per Bagdad. Al segle VIII, els àrabs hi van construir una gran mesquita que fou el cor del Sultan Kala, una nova ciutat planificada amb canals de subministrament d’aigua corrent a dada districte i diversos espais públics i infraestructures manufactureres.

Sota domini àrab, Merv va continuar creixent fins a arribar al seu punt de màxima esplendor als segles XI i XII, moment en el qual la ciutat tenia 130 km² de territori dins de la muralla, ocupat per aproximadament un milió de persones (tot i que hi ha fonts que senyalen que aquesta dada seria una exageració i que realment allotjaria unes 200.000 persones a mitjans de segle XII). En aquest moment seria quan es construiria la ciutadella de Shahriyar Arca, on hi havia palaus, cases dels nobles i edificis administratius. Poc després d’assolir aquest punt de màxima esplendor, Merv va començar a entrar en declivi. Una de les causes principals va ser el canvi de la situació del comerç: per protegir-se de les tribus nòmades centreasiàtiques, els comerciants van començar a preferir les rutes marítimes a la tradicional terrestre tradicional de la Ruta de la Seda, fent que Merv perdés la seva importància com a enclavament principal entre Europa i Àsia.

Mausoleo merv
Mausoleo del Sultan Ahmed Sanjar a Merv

Una d’aquestes tribus nòmades eren els mongols, els quals, al segle XIII, ja conformaven un imperi dirigit per Genghis Khan. Van ser aquests mongols els que, el 1221, van assetjar i ocupar la ciutat. No se sap si fou el mateix Genhis Khan o el seu fill Tolui, però el cert és que la pressa de Merv va comportar una massacre dels seus habitants, fins al punt que considerar-se com una de les accions més sanguinàries de la història. Gràcies a restes de ceràmica es pot afirmar que els mongols van establir-se i reorganitzar la ciutat. Al segle XV la ciutat fou pràcticament abandonada i bona part dels habitants es van traslladar a Abdullah Khan Kala, una nova ciutat construïda uns pocs kilòmetres al sud. Merv va ser reconstruïda per altres tribus i pels perses, però mai va tornar a tenir l’esplendor que havia obtingut durant el segle XII.

Ja al segle XIX, amb l’ocupació de l’Imperi Rus de gran part de l’Àsia Central, la ciutat va ser definitivament abandonada i substituïda com a centre econòmic i administratiu per Mary.

El 1987 es va establir un parc arqueològic i el 1999 es va declarar Parc Nacional Històric i Cultural de l’Antiga Merv. Actualment és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (1999) i continua excavant-se a través del projecte Ancient Merv Project. Si vols saber-hi més sobre Turkmenistan no et pots perdre l’entrevista que li vam fer al Dr. Carles Buenacasa, professor acompanyant del Viatge d’Autor a Turkmenistan-Uzbekistan.

Excavaciones en Merv
Excavacions a l’antiga ciutat de Merv amb el projecte Ancient Merv Project
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: