Durant tot el matí del dissabte 21 d’abril vam gaudir de la visita a la Cel·la vinària de Teià i els forns romans de Vilassar amb el Dr. Carles Buenacasa. Una sortida cultural en relació directa amb el curs d’EPOMA sobre la vida quotidiana en època romana, on vam conèixer les formes de vida dels antics romans i com van introduir a la comunitat uns usos i costums.
Cel·la vinària de Teià
Un imprescindible del Maresme és la visita a aquest jaciment. Normalment queda oblidat per part del gran públic, però és ideal per visites d’escoles i centres de divulgació cultural per introduir el context del vi romà a Catalunya i la seva elaboració. La cel·la va ser descoberta per Lluís Galera el 1966 però no es va obrir al públic fins a l’any 2006. Es tracta d’una cel·la romana que es va convertir en un centre de producció vitivinícola molt important de la Laietània romana amb activitat entre els segles I aC i V dC. El jaciment permet comprovar in situ el procés d’elaboració del vi a través del conreu, la producció i la comercialització. A més a més, el jaciment està acompanyat d”una petita necròpoli tardoantiga que ens dóna la pista de que hi havia un petit poblat de pagesos quan la cel·la ja no es feia servir.
Primer de tot, vam conèixer el petit museu de Vallmora, que acompanya al jaciment. Això ens va permetre entendre la importància del vi dins la comunitat. «Beure vi per primer cop es convertia en un acte cívic similar a la comunió actual, on es passava a ser gent honrada i treballadora», ens explicava Buenacasa amb l’interès dels assistents. També ens va explicar «el vi es va inventar com a ritual funerari. Alguns creuen que el vi va arribar des de Cadis gràcies als fenicis i uns altres creuen que el van portar els grecs des d’Empúries». Encara que en època romana no es tractava d’un vi amb molt bona qualitat, va ser molt important la gran producció que va tenir aquesta cel·la durant el temps que va estar activa. Al final de la visita vam poder gaudir d’un tast del vi de Vallmora.
Forns romans de la Fornaca
L’any 1949 el grup arqueològic de Vilassar va documentar l’existència d’un forn d’època indeterminada però no va ser fins l’any 2002 quan es va iniciar la intervenció sobre la zona. A partir d’aquí, es van trobar dos forns més que evidenciaven l’existència d’un centre terrisser amb gairebé 2000 anys d’història. Davant la necessitat de conservació del patrimoni, l’arquitecte Toni Gironès va crear un espai de protecció i museïtzació dels forns que s’ha convertit en tot un reclam turístic a la regió. La visita als forns ens va permetre descobrir el procés de producció de ceràmica a gran escala.
Tres forns excavats a l’argila aprofitant el desnivell del terreny. Es tractava d’un centre de producció de productes com el maó. «La càrrega es dipositava a la superfície de la graella on es feia la cocció, on a l’antiguitat hi havia una cambra. Es tractava de tres forns molt característics del segle I dC que van estar en actiu fins al segle III dC», ens va explicar Buenacasa amb l’ajuda d’un dels guies del jaciment.
La visita als dos jaciments ens va permetre conèixer el tipus de producció que es feia a la Laietània en època romana i la seva importància i repercussió dins la comunitat. Una sortida cultural ideal per grans i petits.
Blog Arqueonet 
Deixa un comentari