Oman, sentinella de l’estret d’Ormuz

Si pensem en la península Aràbiga ens ve a la ment l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Qatar i pot ser Iemen. No obstant això, a l’extrem suroriental de la península trobem un dels països més antics del món i amb una importància històrica inqüestionable: Oman. Guarint l’entrada al golf Pèrsic, la seva situació estratègica el va convertir en un país imprescindible com a punt de comerç (està situat en una de les millors rutes terrestres i marítimes entre l’Extrem Orient, l’Índia i Europa) i com a un dels primers països receptors i exportadors de l’islam, encara en vida del profeta Mahoma. Si hi ha tres elements que poden explicar la dinàmica històrica d’aquest país aquests són el comerç, l’encens i el desert del Rub al-Khali. Motius més que suficients per visitar Oman del 26 de desembre del 2018 al 5 de gener del 2019 amb l’egiptòleg i viatger David Rull.

Com s’ha comentat, per la seva posició estratègica l’Oman és considerat com un dels enclavaments comercials més antics del món, ja mencionat en textos sumeris del III mil·lenni aC amb el nom de Magan. És descrit com un territori ric en coure i diorita que s’exportava cap a Mesopotàmia. Des d’aquest moment i fins al segle XIX, aquest territori es conformaria com el gran enclavament intermediari de l’Oceà Índic, on s’intercanviarien productes com cavalls, sal, ambre, perfums d’Aràbia, esclaus o encens.

Pel que fa a l’encens, a Oman té una gran importància en tant que país consumidor, productor i importador de la resina de l’arbre olíban (Boswellia sacra, entre altres espècies), la qual, en ser cremada, produeix olor. L’ús d’aquesta resina com a encens està documentat arqueològicament ja des del III mil·lenni aC en contextos domèstics, no pas religiosos o de prestigi, tot i que, ràpidament, va adquirir una connotació religiosa (es va cremar en pires als temples fins al V segle dC). Per altra banda, també hi ha constància d’un interès per part d’Egipte de controlar el territori d’Oman per l’aprovisionament d’encens des de mitjans II mil·lenni aC. A partir d’aquest moment, l’encens es va convertir en un producte de comerç durant molts segles, essent molt preuat per grans consumidors com els romans.

Arbre d'encens - Boswellia Sacra (Wadi Dowkah)
David Rull (2018). Arbre de l’encens Boswellia sacra al parc natural de Wadi Dowkah

Ja en època islàmica (a partir del segle VII dC) l’encens omanita va tornar a ser utilitzat majoritàriament en el context domèstic, sobretot per perfumar les llars i les vestimentes o per rebre els hostes. Ja en segles posteriors (IX i X) es va començar a investigar sobre les seves propietats medicinals i avui en dia es creu que la resina d’aquest arbre té propietats antiinflamatòries, antisèptiques, calmants i cicatritzants i, segons estudis recents, conté un tipus d’àcid que podria ser anticancerós. Això ha provocat l’augment del ja important comerç de l’encens a escala mundial.

Per finalitzar, no es pot entendre Oman sense la presència del desert del Rub al-Khali, un dels deserts de sorra més grans del món. Al seu torn, també es tracta d’una de les zones més inhòspites del món, poc explorades, essent al segon terç del segle XX que es varen fer les primeres exploracions documentades. A l’estiu es pot arribar a temperatures de 55 °C, fet que ha provocat que tradicionalment ni tan sols els beduïns s’atrevissin a intentar creuar-lo. Aquesta inhospitalitat i la dificultat de supervivència i entrada va provocar que el país estigués aïllat de la resta de la península Aràbiga durant segles. Inclús avui en dia, amb transports moderns, el desert continua essent una barrera entre Oman i Aràbia Saudita difícil de superar. Per una altra banda, una de les característiques d’aquest mar de sorra infranquejable és l’existència, sota seu, d’una de les majors reserves de combustibles fòssils del planeta.

Rub al-Khali (3)
David Rull (2018). Panoràmica del desert de Rub al-Khali
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: