El secret millor guardat de la Barcelona mèdica

Quan la gent sent parlar de Barcelona, la majoria d’aquesta, pensa en una capital cosmopolita, turística i empresarial, fixant-se sobretot en els monuments i llocs més emblemàtics com ara la Sagrada Família, la plaça de Catalunya o la Torre Agbar. Però, i si us diguessin que la Ciutat Comtal ha estat una capital rellevant en el món de la medicina?

Aquest tret més científic de la seva història el podem visualitzar i materialitzar sens dubte a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, situat al costat de l’antic hospital de la Santa Creu. El fet de que després de 1714 Felip V tanqués totes les universitats catalanes en excepció de la de Cervera, va impulsar a molts universitaris catalans a estudiar fora de Catalunya, concretament a universitats com la de Montpeller. D’aquest municipi occità els joves estudiants catalans de cirurgia i medicina, com l’il·lustre militar i metge Pere Virgili, portaren els coneixements a Barcelona, on es van reflectir en la fundació del Col·legi de Cirugia l’any 1764 i també d’altres escoles al llarg del segle XVIII. És curiós com a la mateixa zona d’aquest antic centre d’ensenyament superior, el barri del Raval, trobem altres institucions històriques relacionades amb la medicina i la cura de les persones, com ara la vuitcentista Casa de Caritat.

amfiteatre anatomic 1
Bust de Pere Virgili i Bellver (1699 – 1776), fundador del Col·legi de Cirugia

El Col·legi de Cirurgia era de fet una extensió de l’Hospital de la Santa Creu, lloc on expiraren personalitats tals com el cèlebre arquitecte Antoni Gaudí. La idea de fer aquesta escola va ser projectada pel citat Pere Virgili i finalment va ser edificada per l’arquitecte Ventura Rodríguez amb pedra de Montjuïc i amb un sobri estil neoclàssic innovador amb tocs de l’art del moment: el barroc. El 1873 l’edifici passà a ser la seu de la Facultat de Medicina fins al 1907, any en què la dita institució es traslladà al nou Hospital Clínic. El 1929 finalment, el complex fou cedit a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Una de les joies més particulars del recinte és l’Amfiteatre Anatòmic, format per una sèrie d’estrades circulars al voltant d’una taula de marbre on el mestre realitzava disseccions a cadàvers humans per a donar lliçons presencials de caràcter científic als seus alumnes.  A les estrades més properes al centre es troben les butaques originals d’estil rococó utilitzades pels antics estudiants mentre que les estrades més allunyades i superiors, i sense seients tant còmodes, estaven reservades per als assistents ocasionals, els quals en moltes ocasions formaven part de les més importants famílies barcelonines del moment. La singular sala també disposa de diverses escultures i busts d’il·lustres metges i està presidida per una excel·lent llanterna arquitectònica que corona la cúpula exterior.

20181006_122800719_iOS
Text que va escriure Santiago Ramón y Cajal, premi Nobel de Medicina l’any 1906, a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

Vols fer un viatge en el temps cap al Segle de les Llums i conèixer més sobre la història de la medicina? Fes la inscripció a la pròxima activitat programada amb el professor Santos Liñán, divulgador i metge especialista en Pneumologia Pediàtrica, on coneixerem l’evolució d’aquesta disciplina des dels xamans fins a la medicina actual. Com va arribar a dir Santiago Ramón y Cajal, premi Nobel de Medicina, «observar sense pensar és tan perillós com pensar sense observar».

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: