Si parlem de la “terra del sol naixent”, tots sabem a quin indret ens referim; no en va el significat literal del nom Japó és “l’origen del sol”. Però quan pensem en aquest país ens venen al cap diferents imatges sovint contraposades entre elles: per exemple grans ciutats d’alts gratacels amb un munt de gent bellugant-se amunt i avall, però també plàcids i tranquils paratges naturals amb temples zen. I és precisament això el que més crida l’atenció d’aquest país: com aconsegueix compaginar la modernitat més avantguardista amb unes tradicions tan ancestrals? Com conviu una societat de consum exagerat amb la més profunda espiritualitat? Aquesta capacitat d’anar assimilant les influències estrangeres a la civilització i tradició japonesa ha enriquit la seva cultura conferint-li una profunditat i una extraordinària harmonia que s’ha anat teixint en el Japó contemporani.
A la capital Tokyo, en contrast amb les zones d’arquitectura contemporània, amb el seu brogit i moviment constant (com el Barri Shibuya), trobem barris com Yanaka, un barri històric de Tòquio que data del període Edo (1603 – 1868, període previ a l’imperial), on l’encant i la cordialitat del passat es fa present a través de molts edificis històrics d’estil tradicional; o el barri Kagurazaka, potser el més tradicional, on perdre’s pels seus carrerons és com tornar enrere en el temps, doncs era l’antic districte de les geishes.
Si ens endinsem cap al centre del país, podem trobar pobles com Takayama, un antic poble de comerciants, també de l’època Edo, ple de cellers de sake; o Shirakawago, preciós poble tradicional de muntanya, Patrimoni de la Humanitat, on es poden veure les seves cases tradicionals d’agricultors (Gassho-zukuri).
També al centre geogràfic, a la ciutat d’Osaka hi trobem el Jardí Flotant, un mirador a 150 metres d’alçada des del qual es pot veure tota la ciutat i que està a la part alta d’un edifici d’oficines i restaurants, l’Umeda Sky Building. Però, un cop més contrastant amb la modernitat, s’erigeix el Castell d’Osaka, conjunt arquitectònic construït al 1583 i actualment integrat en un parc, el qual compte amb fortes muralles, fossars i una torre principal, d’una gran bellesa i originalitat.
Ben a prop d’Osaka, podem copsar l’espiritualitat japonesa a Koyasan, un paratge molt sagrat per a deu milions de fidels de la secta budista Shigon. Aquí s’erigeix el Temple Kongobuji, fundat pel monjo Kukai a principis del segle IX; i al bell mig del bosc s’estén el gran cementiri en el que es troba el Mausoleu Okunoiun, on va ser enterrat el venerat monjo al que se’l va rebatejar con a Kobo-Daishi. Milers de fidels han volgut ser enterrats prop del seu mestre, la qual cosa ha convertit aquest cementiri en el més extens de Japó.
A Kyoto, a aproximadament una hora d’Osaka, ens espera el Castell de Nijo, un bell palau fortificat de l’era Edo, amb sales de tatami i “terres de rossinyol”, sòls construïts de tal manera que grinyolen en trepitjar-los, actuant com a alarma en cas d’intrusions. A l’exterior llueix un meravellós jardí amb cirerers, pruneres, gingkos i aurons, que mostren la seva esplendor a la primavera, amb la floració, hanami, i a la tardor, amb el momiji (o koyo), el canvi de fulla.
A Kyoto hi trobem altres meravelles com el temple Kinkakuji, conegut com el Pavelló Daurat, un edifici de tres plantes i tres estils arquitectònics diferents: l’imperial o Shinden, el samurai i el zen; el bosc de bambús del barri de Arashiyama on podem plaure l’oïda escoltant el so de les seves fulles (ha estat declarat “so a preservar” pel govern del Japó); el Santuari sintoista d’Heian, dedicat al primer emperador, Kammu, on els jardins ens fan experimentar sensacions ben diverses, amb els seus estanys, senders i flora molt variada; o el barri Gion, el districte de les cases de te i les geishes.
I ja cap a l’àrea sud-occidental del país ens podem apropar a l’illa de Miyajima, on es troba el bellíssim Santuari Sintoista Itsukushima. Aquest conjunt d’edificis va ser construït sobre l’aigua, perquè estava prohibida la presència humana en aquella terra sagrada. És un dels santuaris sintoistes més antics i bells de tot Japó. Però l’element més cridaner és el gran Tori que s’alça a 16’60 metres d’altura, i és cobert parcialment per l’aigua en pujar la marea.
I, com no, Hiroshima, ciutat-història del bel·licisme mundial del segle passat des del 6 d’agost de 1945, quan van ser atacada amb el més terrible dels invents, la bomba atòmica, que va destruir completament la ciutat en uns segons. El Parc Commemoratiu de la Pau i el seu Museu ens posaran els pels de punta rememorant aquell episodi, així com la Cúpula de la Bomba Atòmica, o Genbaku Domu, que són les restes de l’únic edifici que va suportar la gran explosió.
La primavera i la tardor al Japó
Tal com hem apuntat més amunt, aquestes dues estacions tenen una importància especial en aquest país; fins i tot tenen noms específics que designen els fenòmens que hi esdevenen.
A la primavera el Hanami és l’època en la que els cirerers estan florits. És un veritable espectacle natural, com també ho és veure a centenars de japonesos gaudir de pícnics sota els arbres per observar aquesta efímera bellesa. Compte! Hi ha un calendari oficial de floració! Consulteu-lo si voleu anar-hi.
A la tardor ens trobem amb el fenomen del Koyo, o més popularment momiji (pel nom de les fulles d’auró, un arbre molt comú i estimat al Japó), el meravellós espectacle del canvi de tonalitats de les fulles dels arbres: verd, groc, ataronjat, vermell, marró… Per cert, voleu menjar-vos uns fulla d’auró en tempura? Al momiji podreu fer-ho!
Per cert, al novembre anirem al Japó acompanyats de l’especialista en cultures de l’Àsia Oriental Roger Bonafont. Tota la informació a l’apartat ‘Viatges d’autor del web’ 👉 http://www.arqueonet.net/cat_viatg.html. Qui vulgui podrà provar una tempura de momiji! 😉
Blog Arqueonet 
Completament d’acord amb tot el que comentes. Vaig visitar alguns d’aquests llocs i tinc clar que tornaré a aquest país de contrastos. Això si: a qualsevol altra estació que no sigui l’espantós estiu 😓
M'agradaM'agrada
🙂 A la primavera o tardor molt millor, si. Això sí, hi ha més gent i els preus s’enfilen més…
M'agradaLiked by 1 person