Una de les pel·lícules més famoses de terror és The Exorcist, dirigida al 1973 per William Friedkin i basada en una adaptació de la novel·la de William Peter Blatty del mateix nom del 1971.
La sinopsi és ben coneguda: durant unes excavacions arqueològiques a Irak, un capellà (Max Von Sydow) troba el cap d’un amulet que correspon a un antic dimoni mesopotàmic, el mateix que posseirà a una nena de 12 anys (Linda Blair) i al qual el mateix capellà que el va desenterrar i un ajudant seu hauran d’enfrontar-s’hi per expulsar-lo del cos de la nena.
El què potser no és tan conegut és que aquest dimoni existia realment a l’antiga Mesopotàmia. El seu nom era Pazuzu i el seu aspecte és tal qual com apareix als fotogrames de la pel·lícula, tant en l’amulet com en l’estàtua sencera: presenta una forma antròpica d’home, amb una cara entre de drac i felí, quatre ales i cames d’au de presa. És un dimoni que es troba documentat en les fonts textuals i arqueològiques tant a Assíria i Babilònia des del I mil·lenni a.C.
Si bé els guionistes van encertar en la iconografia de la peça i la figura de Pazuzu és perfectament reconeixible, no van encertar (o no van voler-ho fer) amb la seva personalitat. I és que tot i la seva forma realment diabòlica i abominable, en realitat aquest dimoni no era tant dolent com se’l presenta a la pel·lícula, sinó més aviat el contrari. Una de les seves missions més importants era la de protegir contra altres dimonis realment perillosos i agressius, com aquells que portaven els vents pestilents de l’oest i d’altres. Però sobretot actuava contra una de les pitjors manifestacions del mal, la Lamashtu, una diabòlica (mai millor dit) criatura que actuava sobretot contra les dones embarassades provocant avortaments o contra els recent nascuts mitjançant febres, morts sobtades, segrestant-los o, el pitjor, posant-se davant de l’úter i empassant-se l’infant quan naixia.
Davant d’aquestes calamitats, la població buscava l’ajuda del bon Pazuzu i es feia figuretes i amulets com les que surten a la pel·lícula amb una funció apotropaica, de protecció, contra la tenebrosa Lamashtu.
Així doncs, la lliçó que podem extreure és que no podem jutjar a ningú o a res per les aparences 😉 !
Article del nostre professor Felip Masó.
Blog Arqueonet 